Tenim la sort de ser testimonis d’un dels esdeveniments més fascinants de la natura: la posta de les tortugues marines. Aquests animals marins, que es troben en perill d’extinció, escullen les nostres platges per dur a terme aquest ritu únic. Avui us explicarem tot el que necessitau saber sobre aquest procés i com podeu contribuir a la seua conservació.

Com es du a terme el procés de posta de les tortugues marines?

Les tortugues marines, com Caretta caretta o tortuga babaua, arriben a les costes durant la temporada de reproducció, que generalment abasta els mesos de maig a setembre. Durant la nit, les femelles emergeixen de l’aigua i s’arrosseguen fins a la riba i busquen el lloc perfecte per niar. Quan troben un lloc adequat, excaven un forat a l’arena amb les aletes del darrere i dipositen els ous acuradament. Poden pondre fins a cent ous en un sol niu! Després de cobrir els ous amb arena, les tortugues tornen al mar i deixen el seu llegat a les nostres platges. Però atenció: només una de cada mil tortugues nascudes arribarà a l’edat adulta. La taxa de supervivència és baixíssima.

S’estima que la població de tortugues marines ha disminuït en un 90% els darrers 100 anys, a causa de la pèrdua d’hàbitat, sobreocupació de la costa, la pesca accidental, la contaminació i el canvi climàtic.

Com protegir els nius de tortugues marines?

La protecció d’aquests nius és de vital importància per garantir la supervivència d’aquestes espècies en perill d’extinció. A l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia tenim prioritat sobre la cura de la platja i els seus ecosistemes, incloent-hi la conservació dels nius de tortugues marines. Tot i això, tots i totes podem exercir un paper crucial en aquesta tasca.

Si mai trobes un rastre o un niu de tortuga marina a la platja, recorda mantenir la distància i evita tocar els ous. Notifica-ho immediatament a les autoritats locals trucant al 112, que s’encarregaran de protegir i monitorar els nius.

Si trobes una tortuga marina, avisa el 112.

Recorda que la tortuga pot estar ferida o malalta, o bé tractar-se d’un intent de nidificació.

És important que, si ets la persona afortunada de trobar un intent de nidificació…

• No molestis ni t’acostis o deixis que s’acostin a l’animal. Tampoc no s’hi poden acostar cans ni altres mascotes.
• Evita veus altes, flaix i llums: es pot espantar i pot provocar que torni al mar sense fer la posta, i que s’exposi a perills.
• També has de deixar lliure la zona de tornada al mar.

Si per contra no veus la tortuga però sí el rastre, avisa igualment el 112, i evita trepitjar-lo. En l’intent de nidificació, l’animal deixa un rastre a l’arena, que no deixa en cas d’encallament (tortuga ferida). Per aprendre a diferenciar un rastre de tortuga marina d’una marca de vehicle, fixa’t que no son dos rastres exactament paral·lels.

Si només veus un rastre, en una direcció, i no dos o tres, el més probable és que la tortuga segueixi encara a la platja. Recordau que hem de mantenir 30 m de distància.

Si és possible, us demanam que no abandoneu el lloc fins a l’arribada dels tècnics responsables o les autoritats locals.

La Conselleria de Medi Ambient del Govern balear, en cooperació amb la Fundació Palma Aquarium, desenvolupa un projecte anomenat ANIDA per conscienciar i avaluar el desenvolupament d’aquest fenomen que són les nidificacions de tortugues marines a les nostres platges. Com ens han explicat, és un fet que ha succeït per primera vegada de forma recent (el 2019, el primer niu a les Balears). Hi ha la teoria que és degut a l’escalfament global, provocat pel canvi climàtic, les tortugues marines es dispersen a zones més fredes per reproduir-se, ja que en el passat només han niat a platges orientals de la mar Mediterrània. És primordial que prenguem consciència de la importància que tenen aquests nius per al futur poblacional d’aquesta espècie marina a la mar Mediterrània.

 Aquí, a Eivissa, podem adreçar-nos al Consorci de Recuperació de la Fauna Illes Balears (COFIB) i al Centre de Recuperació d’Espècies Marines (CREM Aquarium Cap Blanc), col·laborador, per resoldre els dubtes o conèixer de primera mà els casos propers de recuperació de tortugues babaues ferides trobades i assistides a les Pitiüses.

En cas de trobar una tortuga ferida o immòbil o que està enxarxada, haurem de trucar immediatament al 112 i, a l’espera de l’arribada dels tècnics, cobrir-la del sol i col·locar-li una tovallola o drap humit evitant cobrir-li el cap (que és per on respira).

 Si la tortuga està enxarxada, esperau que la vegi el tècnic abans de tallar les cordes o materials que l’enxarxen, ja que podria alliberar-se una infecció originada a les aletes o extremitats a la resta de l’organisme i morir en conseqüència. Tampoc no intentarem alimentar-la ni donar-li beure.

Com reconèixer un niu de tortugues marines

Els nius de tortugues solen ser molt distintius i tenen algunes característiques específiques. Us les explicam perquè no tengueu cap dubte!

1. Forma i estructura: els nius de tortugues generalment tenen forma de monticle arrodonit o en forma de bol. La forma exacta pot variar segons l’espècie de tortuga, però solen ser de mida mitjana a grossa, amb un diàmetre mitjà al voltant d’un metre.
2. Petjades: els rastres de la tortuga que ha arribat a la platja per pondre són una pista important. Les tortugues marines tenen aletes davanteres grans i aletes de darrere més petites que deixen marques a l’arena mentre s’arrosseguen cap al niu i des del niu. Aquestes empremtes poden ser visibles a l’arena prop del niu.
3. Ubicació: els nius de tortugues es construeixen a la zona de platja propera a l’aigua, generalment a uns metres de la riba. Això és pel fet que les tortugues marines ponen en àrees de platja eixutes i arenoses per assegurar-se que els ous estiguin protegits de l’aigua salada.
4. Marques d’excavació: les tortugues caven un forat a l’arena per dipositar-hi els ous. Podeu observar senyals d’excavació prop del niu, com ara àrees d’arena remenada o moguda. El forat en si mateix potser no és visible, ja que les tortugues solen cobrir-lo amb cura després de pondre.
5. Signes d’activitat recent: si el niu és nou, és possible que trobeus alguns senyals d’activitat recent. Per exemple, els ous es poden haver desplaçat lleugerament a causa de l’acció de la tortuga en cobrir el niu. A més, les restes de mucositat o membranes dels ous poden ser presents prop de l’àrea del niu.

Perquè la platja sigui un espai segur, recordau mantenir-la lliure d’escombraries perquè els ecosistemes estiguin sans: la brossa contamina l’arena i l’aigua, i afecta directament la supervivència d’animals i plantes que hi habiten.

Les tortugues marines són criatures sensibles i necessiten el nostre suport per sobreviure. Cada petita acció compta i junts podem marcar la diferència. Ajudem a preservar aquests tresors marins per a les generacions futures!

La posta a Sant Josep de sa Talaia

Sabies que el 2019 es trobaren dos nius de tortugues marines a les nostres platges? Un d’ells, a la platja d’en Bossa, que contenia 58 ous, mentre que l’altre, as Cavallet, comptava amb la impressionant quantitat de 102 ous. Aquestes troballes compten sempre amb la unió de diferents entitats per protegir i preservar els nius, com ara la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern balear, el Centre de Recuperació d’Espècies Marines (CREM) i Palma Aquarium.

El fet que les tortugues marines escullin les nostres platges és perquè consideren que són un lloc segur per niar. Tot i això, resulta curiós que l’any en què les tortugues triaren les nostres platges per niar va coincidir amb l’any de confinament. Deuen considerar les nostres platges segures ara sense estar confinats i quan el turisme torna a la normalitat?