Gestió de les restes de posidònia

La posidònia té un paper molt important en la formació de les platges com a organisme viu, però també com a organisme mort. Les fulles mortes de posidònia s’acumulen a la platja, on atenuen la força de les ones i retenen l’arena de la platja durant els temporals de mar. La conservació de les platges depèn en gran mesura de l’acumulació d’aquests materials.

A més, la platja pròpiament dita es compon d’una barreja de materials sedimentaris, restes de closques de mol·luscos i crustacis (la majoria dels quals arriben amb la posidònia) i restes de posidònia, que forma capes que retenen i protegeixen l’arena i amb el temps es degraden fins a formar part de la platja.

Fins fa uns anys, la tònica habitual en la gestió d’aquestes restes ha estat la retirada durant tot l’any. Aquesta retirada, moltes vegades, s’ha realitzat sense prendre mesures per minimitzar la retirada de l’arena junt amb la posidònia, perjudicant en alguns casos la platja per pèrdua de sediment. Aquesta posidònia barrejada amb arena s’enviava majoritàriament a la deixalleria. A dia d’avui, som conscients del paper fonamental que tenen aquestes restes naturals, però sabem també que l’activitat turística, principal pilar econòmic del municipi, fa recomanable la retirada d’aquestes restes durant els mesos d’estiu. És per aquesta raó que des de fa uns anys s’estan introduint una sèrie de criteris tècnics i ambientals per reduir l’impacte que té sobre la platja aquesta actuació i basat en els principis que estableix en el seu annex 2 el Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears:

• Època: les restes de posidònia no es poden retirar entre els dies 31 d’octubre i 15 de març a sectors de les platges urbanes, i entre els dies 30 de setembre i 1 de maig a platges naturals amb serveis.
• Realitzar operacions d’anivellament i soterrament de posidònia en petites quantitats.
• Millorar les operacions a la platja i la maquinària utilitzada per reduir al mínim la retirada d’arena amb la posidònia i l’impacte sobre el perfil natural de la platja.
• Emmagatzemar la posidònia en punts d’acumulació per poder tornar-la.
• Tornar al final de temporada la posidònia a la platja i recuperar també l’arena que s’havia extret de manera inevitable amb la retirada de posidònia. Per altra banda, la posidònia morta, amb el temps, també passarà a formar part de la platja. Per altra banda, la posidònia morta, amb el temps, també passarà a formar part de la platja.

Amb l’aplicació d’aquests criteris podem aconseguir l’objectiu principal, que és intentar simular els processos naturals de la dinàmica litoral i del sistema platja, per afavorir el manteniment i conservació de les platges i que aquest objectiu no afecti la temporada turística.