Hi ha alguns residus que comunament es llencen al vàter, però precisament són un problema de salut pública i mediambiental molt greu, ja que poden provocar l’embussament de les xarxes de sanejament i acabar en entorns marins i de la naturalesa.

Bastonets de cotó, compreses, tampons, aplicadors de plàstic, preservatius, tovalloletes que diuen que són biodegradables, medicaments… i un llarg etcètera de residus es troben diàriament a les platges. Hi ha la creença incorrecta que alguns d’aquests són biodegradables i, per tant, es poden llençar al vàter. En aquest article us explicarem quins són els únics residus que es poden llençar al vàter i quins poden portar a la confusió.

1- Regla de les 3 P: el truc definitiu per saber què es pot tirar al vàter i què no

La regla és clara i senzilla: al vàter només hi poden anar tres tipus de residus que comencen amb P: pipí, popó i paper (orgànic).

Sí, només pipí, femta i paper de vàter poden acabar al vàter. Aquests són els únics elements que la xarxa de sanejament pot gestionar adequadament. És essencial comprendre i respectar aquesta regla per evitar conseqüències perjudicials.

2- Productes que NO s’han de tirar al vàter i per què

Hi ha alguns residus que comunament es tiren al vàter i suposen un greu problema de salut mediambiental, ja que poden provocar embussaments i acabar contaminant rius, mars i altres entorns.

 Hem recopilat una llista de residus que comunament es llencen al vàter, però precisament aquests poden generar més problemes. Us explicam per què i què fer-hi.

a) Productes d’higiene femenina

Els productes d’higiene femenina són, en la seua majoria, una amalgama de plàstics no biodegradables. No només contribueixen a la formació de microplàstics que afecten la fauna marina i terrestre, sinó que també generen embussaments en el sistema de clavegueram, amb costos significatius de manteniment.

 b) Llosques

Sabíeu que una única llosca pot contaminar fins a 10 litres d’aigua salada o 50 litres d’aigua dolça? Estan compostes d’acetat de cel·lulosa, un tipus de plàstic, i contenen substàncies tòxiques que afecten greument l’aigua i l’entorn. Apagar-les adequadament i llençar-les al cubell de rebuig és crucial per evitar mals majors.

 c) Preservatius

Encara que els preservatius de latex són els més comuns, cap d’ells no es biodegrada fàcilment. Llençar-los al vàter pot provocar enredaments en algues i roques, alliberar microplàstics i ser una font potencial d’infeccions.

 d) Tovalloletes

Fetes de microfibres i microplàstics no biodegradables, les tovalloletes causen estralls a la xarxa de sanejament i tenen un impacte ambiental significatiu. Sigui quin sigui el tipus de tovalloleta, es recomana llençar-les a les papereres o contenidors de residus. En l’última recollida col·lectiva a la platja de’n Bossa vàrem trobar moltes tovalloletes i altres residus que es cataloguen com a “biodegradables” i tenen un procés de descomposició insuficient, embussen el clavegueram i s’enreden amb altres residus fins a arribar a la platja.

e) Bastonets

Els bastonets tenen una mida petita, però el seu impacte és molt gran: són un residu que no és reutilitzable i d’un sol ús. A més, el seu cos de plàstic o cartó compactat persisteix durant segles. Solen superar els filtres de les depuradores, i afecten els ecosistemes i els ambients naturals. Per això solen ser un dels residus que més es troben a les vores.

 f) Residus líquids

Abocar residus líquids al vàter (olis de cuina, pintures, dissolvents, etc.) perjudica greument el funcionament de les depuradores i produeix incrustacions a les canonades i canalitzacions d’aigües residuals. El lloc adequat és la deixalleria per als productes líquids perillosos o els contenidors d’oli vegetal disposats a la via pública.

Tots aquests residus han d’anar al contenidor de rebuig o a les deixalleries, sense excepció, ja que, en molts casos, són residus que no es poden reciclar. Si us trobau a la natura, recordau portar sempre una bossa per guardar-los i poder llençar-los quan tengueu un contenidor prop.

3- Solucions per evitar que es llencin residus inadequats

Per fomentar la sensibilització sobre aquesta problemàtica i corregir aquest error comú, us deixam algunes solucions que us poden ajudar a fer un ús correcte de la gestió de residus al vàter de casa o del negoci.

a) Símbols educatius: instal·lar símbols informatius en els lavabos per recordar als usuaris quins residus no s’han de llençar al vàter.

b) Papereres addicionals: facilitar la disposició adequada de residus col·locant petites papereres prop del vàter perquè els usuaris puguin llençar-hi elements no aptes.

c) Campanyes de conscienciació: desenvolupar campanyes locals que destaquen la importància de seguir la regla de les 3 P i els impactes negatius dels residus inadequat