Hi ha una part de l’educació ambiental que no s’ensenya: s’encomana

Els infants no aprenen a reciclar perquè els expliquem el codi de colors. Aprenen mirant: l’ampolla que s’ompli en lloc de comprar-ne una de nova, la bossa de tela penjada a la porta, el iogurt que va al groc i la pell del plàtan al marró. El que feim de manera automàtica és, per a ells, la normalitat.

Però la història té una segona part, i qualsevol família la reconeixerà de seguida: arriba setembre, comencen els projectes d’aula i, un dia, el teu fill o filla de set anys et treu el tap del bric de la mà i et diu que això no va al blau, sinó al groc. Les escoles treballen la separació de residus amb una insistència que als adults ens costa més mantenir, i el resultat és que la casa acaba tenint un inspector o inspectora de reciclatge d’un metre i mig. I no en perdona ni una!

Els més petits copien el que veuen, sí, però també arrosseguen la família cap allà on han après a anar. I així l’hàbit s’instal·la a tota la casa.

L’esmorzar: per on començar

El 10 de setembre, les aules de Sant Josep es tornen a omplir. I amb elles tornen les matinades, les motxilles a mig tancar i aquella pregunta de les 7.45 que no falla cap curs: «Què et pos per esmorzar?».

És el punt de partida més fàcil perquè es repeteix cada dia, és visible i els canvis es noten de seguida.

• Comença canviant l’embolcall, no el menú. L’entrepà pot continuar sent el mateix; el que canvia és el que l’embolica. I les dades ho confirmen: el primer diagnòstic del programa Embolcalls + Sostenibles va analitzar els esmorzars de 44 escoles i va detectar que el 55% dels embolcalls continuen sent d’un sol ús —paper de cuina, embolcalls de brioixeria, paper d’alumini, bosses i film. Quan es canvia per una carmanyola o un portaentrepans de tela, els residus de l’esmorzar es redueixen pràcticament a la meitat. Un sol canvi, cinc dies a la setmana: uns 175 embolcalls menys per curs i per infant. Es diu aviat!
• Compra’n un paquet gros i prepara les racions a casa. Els embolcalls de brioixeria industrial són el segon residu més habitual de l’esmorzar escolar (un 28% de tot el que és d’un sol ús), i les monodosis de galetes o fruita seca van pel mateix camí: cada ració, el seu envàs. Compra el format gran i reparteix-lo a casa en un recipient reutilitzable. El mateix esmorzar, una cinquena part dels envasos i més econòmic.
• L’ampolla reutilitzable, amb nom. El nom és la clau: la majoria de les ampolles no es perden, es confonen. Una ampolla de plàstic d’un sol ús pot tardar uns 450 anys a degradar-se; una d’acer o tritan amb el nom escrit dura tot el curs i els següents.
• Fruita de temporada i d’aquí. Al setembre i a l’octubre, l’illa dona figues, raïm, meló i codony. Menys transport i més sabor!
• Que preparin ells mateixos l’esmorzar. Deu minuts la nit anterior, triant què s’enduen i posant-ho dins la carmanyola. El que un mateix es prepara, un mateix s’ho menja: és la manera més directa de reduir el malbaratament alimentari i d’aconseguir que la sostenibilitat deixi de ser una norma dels adults per passar a ser una decisió seua.
• El repte dels cinc dies. Us proposam una dinàmica perquè ho pugueu veure amb els vostres propis ulls. De dilluns a divendres, cap embolcall de l’esmorzar es queda a l’escola: tornen tots dins una bosseta a la motxilla, juntament amb el que no s’hagi menjat. Divendres, es buida tot damunt la taula de la cuina. Què s’hauria pogut evitar?

Més enllà de l’esmorzar

Per descomptat, hi ha molts altres petits gestos que contribuiran a fer una tornada a l’escola més sostenible i respectuosa amb l’entorn. Us deixam algunes idees:

• Fes inventari abans de comprar. Buidar l’estoig i la motxilla del curs passat abans de trepitjar la papereria t’ajudarà a no comprar de més. Sovent apareixen tres regles, dotze retoladors i una barra de cola intacta.
• Material que duri. Millor una motxilla resistent que aguanti tres cursos que una de temàtica que s’abandoni al gener.
• El que ja no serveix, al seu lloc. Tots aquells retoladors secs, les piles de la calculadora o un flexo que ha deixat de funcionar: a la deixalleria.

La deixalleria mòbil és cada dissabte a l’aparcament de Cas Vildo i admet piles, petits electrodomèstics, bombetes i fluorescents. A més, dur-hi els més petits una vegada és més pedagògic que explicar-los-ho deu vegades.

• El camí a l’escola. A peu, amb bicicleta o compartint cotxe amb una altra família del barri. Menys cotxes davant la porta del centre significa menys fums just allà on són ells, i en un municipi com el nostre molts trajectes es poden fer perfectament caminant.

Començar per un

No fa falta redissenyar la vida familiar el primer dia de classe. Triau un canvi —la carmanyola, l’ampolla, el trajecte…— i manteniu-lo fins que deixi de notar-se. Quan una cosa es fa sense pensar, ja és cultura.
I si a mitjan curs algú d’un metre i mig us corregeix davant el poal de les escombraries: perfecte. Senyal que funciona.

Bon curs, Sant Josep!